RELEXIÓ PERSONAL: relació dels tutors davant la nostra tasca.
Ja fa un temps que hem començat les pràctiques per la qual cosa he pogut observar certes reaccions per part dels tutors davant la nostra tasca, la qual cosa la dificulta.
1. Alguns tutors ens fan demandes, volen resultats immediats, informació immediata i pautes d'actuació per orientar a les famílies i a ells mateixos dins l'aula i després resulta que no ho posen en pràctica.
2. Altres entrebancs que he pogut anar observant és a l'hora d'anar a cercar l'alumne per poder fer-li la valoració. Hi ha mestres que perquè l'infant és a algun suport o té Educació Física et diuen que els vagis a cascar més tard.
3. També m'he trobat que quan et presenten els fulls de demanda no duen prou informació, manquen dades de l’alumne... que després ens hem d'enredar a cercar-les a l'expedient o tornar a l'aula per parlar amb el tutor i ampliar la informació que ens falta sobre els comportament o rendiment de l’alumne.
Pert tant pens que són temes que s’haurien de tractar a claustre i fer-ne una reflexió entre tot l’equip dels punts següents:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA l'escola on faig les pràctiques, el problema que descrius per part dels tutors de l'aula,no hi és. Les demandes que es fan dels alumnes, almenys de les que jo he vist, són fetes amb conseqüència, ja que realment sí que hi ha una raó de pes, per part del tutor per fer aquesta demanda.
ResponEliminaPer altra banda, la meva tutora de pràctiques, diguem-ne de manera "informal", ( no em refereixo a comentaris de passadís),va parlant amb els tutors, cosa que facilita un intercanvi fluid d'informació. Si cal, la tutora rep orientació per part de la psicopedagoga. A més a més cada cas, susceptible de demanda, és informat a la CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat)setmanalment.
Penso que és molt important que la comunicació que s'estableix entre els professionals del centre, sigui distessa i oberta. Això no vol dir que aquesta no guardi discressió, ja que aquest és l'element clau que hi ha d'haver en els centres educatius i en qualsevol mena de relació que en aquests s'hi estableixi.
Em sembla que els problemes que plantejes es podrien troba a moltes escoles; jo crec que el principal problema és les divergències freqüents entre la prespectiva dels metres i del psicopedagog. Sovint el psicopedagog, precisament perquè només ve un cop a la setmana, es vist com algú extern que no compren la problemàtica real de l'escola i el mestre (que vol solucions i les vol ja)a vegades no enten les els tempos que requereixen les actuacions del psicopedagog. Hi estàs d'acord?
ResponEliminaEstic ben d'acord que hi ha una manca de temps, l'edeal seria poder tenir a l'orientadora a jornada completa però de moment no pot ser. I sí els tutors a vegades només veuen la realitat de les seves aules i volen respostes immediates i han de tenir en compte que a totes les aules hi ha un parell de casos i la EOEP només ve una vegada a la setmana.
ResponEliminaNo sé si estic massa dacord en que els professors volen una resposta ja. Això potser passava més anys endarrera, quan la psicopedagogia en les seves tasques a l'escola,encara resultava un camp força desconegut.
ResponEliminaAra penso que els professionals d'assessorament i suport, estan força adherits al centre, essent també una peça més i imprescindible de l'escola.
Per altra banda, per fer que tothom s'impliqui de manera igual i ordenada, assumint entre tots la responsabilitat total de l'alumnat, existeixen per exemple, les CADs (Comissió d'Atenció a la Diversitat). Es important la comunicació fluïda entre tots els implicats amb l'alumne en qüestió. Es important que tots els professionals de l'educació no vulguin fer un concurs per a veure qui és el millor, qui coneix més a l'alumne...sinó qe l'objectiu final sigui el benestar de l'alumnat.