Les dificultats d’aprenentatge són cada vegada més patents en les aules. Les més freqüents són derivades de la lectura i de l’escriptura. L’aprenentatge del llenguatge escrit requereix un desenvolupament adequat d’una sèrie de variables: mentals, lingüístiques, metalingüístiques, socioemocionals i cognitives.
Trastorns del llenguatge escrit: retard lector, disgrafia, disortografia i dislèxia.
És importantíssim detectar el més aviat possible les necessitats, avaluar-les i fer el diagnòstic.
ASPECTES QUE CONDICIONEN EN MAJOR MESURA EL DESENVOLUPAMENT DEL MEU PROJECTE.
Des del meu punt de vista els aspectes que condicionen en major mesura el bon funcionament de l’escola de pares el podria resumir en dos: la llengua i el món laboral.
• La llengua vehicular del centre és el català i per alguns professionals això és una eina per justificar que no usin una altra llengua que no sigui aqueixa. Molts de mestres no volen fer l’esforç de parlar castellà quan es troben amb algun familiar que els costa entendre’ls. Tots els documents del centre o fulls informatius surten només en català (quan han de sortir en ambdues llengües per ser una comunitat bilingüe), per la qual cosa la informació no arriba com voldríem a les famílies. • Les absències de les famílies a les tertúlies venen, la majoria, condicionades pels horaris laborals, ja que estam ubicats a un centre de costa on la majoria de pares i mares es dediquen a l’hoteleria i construcció.
Segons estudi empírics la sensibilitat, estabilitat i consistència són els tres indicadors de qualitat de les pràctiques educatives familiars i per a mi la que més manca és la sensibilitat per part d’un grup de mestres.
La comunicació és la base de l’èxit en aquest projecte.
COM ES PODEN MILLORAR ELS CONDICIONANTS FENT EVIDENTS ALGUNA DE LES OPORTUNITATS ANALITZADES
El més important és decidir el que garanteix millor en cada cas l’èxit de l’empresa educativa en els seus diferents nivells i pel que això diu ens hauríem de plantejar com podem millorar els condicionants fent evidents alguna de les oportunitats analitzades.
Des del meu punt de vista • La llengua vehicular és pels continguts acadèmics i de relació entre professors i alumnes, no pels pares. Aquests és un dels punts que des de la direcció del centre hauria de fer incidència a un claustre on es parli de l’escola de pares, a l’hora de fer-ne l’avaluació. • Per llei quan vius a una comunitat bilingüe és obligatori que tots els documents que surtin d’institucions públiques ho facin en les dues llengües cooficials del territori. Són moltes, per no di la majoria, de famílies que ignoren aquest dret, per tant ningú reclama res. Hauria de ser iniciativa del centre complir-ho i sensibilitzar-se amb les famílies. Això si volem contribuir al bon funcionament del centre en el punt relació família-escola. • Una proposta per ajudar a les famílies a conèixer la nostra llengua podria sortir bé de l’ajuntament o bé del centre. Per exemple des de l’ajuntament oferir més cursos de català per a no catalanoparlants i des del centre, des de la comissió d’escola de pares fer un recull de voluntaris de parla catalana de la comunitat educativa que volguessin ser tutors per un dia a la setmana d’aquelles persones que vulguin aprendre la llengua i veurer-se a un cafè, de compres... i parlar només amb català. (seria totalment gratuït i voluntari) • Finalment referent a les absències (per feina) de les famílies a l’escola de pares hem d’intentar sempre que els arribi la informació, millor amb reunions individualitzades que s’ajustin en la mesura del possible a la seva disponibilitat. • Intentar fer confiar amb aquest projecte als mestres més reacis. La millora manera serà a partir dels resultats.
Hola Juana! Ja fa dies que vaig seguint el teu bloc amb molt d’interès. El tema de l’escola de pares i mares em va cridar l’atenció ja que defenso plenamente la necessitat de col•laboració l’escola i la família per afrontar l’educació dels seus fills/es. Abans de començar tinc alguns dubtes: qui assisteix en aquestes tertúlies? Qui/ns són els encarragats de dinamitzar l’escola de pares? Qui la financia? On tenen lloc les tertúlies? a l’escola? a fora el centre? Veig que apuntes com un gran condicionant el tema de la llengua. Jo no sé si vaig equivocada o no però tinc entès que als centres de Catalunya s’utilitza el català com a llengua vehicular i de comuncació i que únicamente s’ha d’utilitzar el castellà amb les famílies nouvingudes en cas que no ens entenguin. Per tant, la meva proposta seria veure si el tant per cent de famílies que tenen problemes de comprensió amb la llengua catalana són nouvinguts o no. Sovint s’utilitza l’idioma com a recurs on agafar-se per a deixar d’assistir a reunions, xerrades… A l’escola on treballo ens hi hem trobat moltes vegades que et diuen que no venen perquè tampoc ho entendran però en canvi quan els proposes la possibilitat d’un traductor t’adonés que l’assistència és la mateixa. I l’altra debilitat que és el fet que alguns professors no creguin en aquest projecte d’escola, podria ser per què els resultats són a llarg termini i busquin resultats immediats? És evident que aquest projecte exigeix la participació de tots en un esforç conjunt de construcció de contextos de col•laboració, és per això que el psicopedagog hauria de construir contextos d’intervenció que li permetessin col•laborar amb tots els agents educatius per aconseguir la intenció educativa. També comentes com una amenaça la incompatibilitat horària de la majoria de famílies per assistir a les sessions, però en canvi, si no ho he entès malament al bloc sempre hi consta que hi ha un alt nivell de participació. De totes maneres si la nostra intencionalitat educativa aposta per aconseguir un gran públic s’ha mirat de preguntar quin són els millors horaris? S’ha fet un buidat de propostes de dies i hores? Podria ser una possibilitat, no? I com és que les persones que no poden assistir ses’ls hi fa reunions individuals? No es tracta de fer una escola de pares on les diferents famílies puguin compartir punts de vista? Potser no t’he interpretat correctament. El que destacaria com a fortalesa és el gran nombre de serveis humans amb els que compta el centre (TS de l’EOEP, psicòloga del SMOE, ..) per tal de tirar endavant aquest projecte, tot i que hi trobo a faltar la implicació de l’AMPA. Així com, la importància de la cultura de treball en equip per a prendre les decisions, almenys així m’ho ha semblat veure al llarg del bloc i la presa de decisions col•lectiva (pares i docents).
Juanamari diu. Enguany l’APIMA s,ha constituït amb nou personal i es troben en la fase d’adaptació i aprenentatge. Fins ara hi ha hagut una bona participació i relació amb l’APIMA implicant-se en molts d’aspectes del centre (festes, material, decoració, fons...)
Les tertúlies es fan al centre mateix. La principal encarregada de dinamitzar-les és l’ESMOE, finançada i gestionada pel mateix centre, que a més amb els recursos humans de que disposa l’únic que passa és que s’aprofiten les eines, n o suposa cap despesa extraordinària. També està implicat en gran mesura el TS de la seu d’ESMOEs. I qui hi participa si segueixes bé el meu diari de pràctiques, idò totes les persones que hi anomenen. Pel que fa la llengua, la majoria de pares fa temps que són aquí i pot ser no han tengut la possibilitat o la necessitat de aprendre-la, per això es proposa a l’activitat d’ensenyar-les la llengua com ja explicat al meu comentari primer.
Pel que fan les entrevistes individual són necessàries per transmetre conixament de caire teòric, se'ls facilitat un recull del que hem tarctat, activitats i experiències profitoses. El nostre objectiu el l'èxit d'aquest projecte perquè hi creim i s'hi ha de treballar de ple.
Hola Juana! continuant amb el seguiment del teu bloc i l'anàlisi de la teva DAFO crec que potser caldria destacar com a debilitat el fet que hi hagi diferents punts de vista sobre els bons resultats de l’escola de pares i mares entre el professorat, així com la desconfiança d’alguns mestres. Suposo que aquesta desconfiança fa referència a que no veuen clar aquests resultats. Quan es parla dels resultats no sé si ja s’ha donat la fase de seguiment i avaluació de la intervenció o bé són resultats intuïts o opinions personals. Es tractaria doncs, de proveir d’indicadors de canvi que donin compte de l’estat en què es troba la intervenció per poder assolir els objectius marcats. Tal i com tu dius en el teu bloc, l’escola creu en aquest projecte i per tant, s’hi ha de treballar de ple, és per això que la implicació de tots hauria de ser la clau de l’èxit. Potser podríem dir que ens trobem davant una situació educativa on el text generat pels diferents actors no és compartit del tot i potser el motiu pel qual no és compartit sigui que les expectatives de resolució sobre el problema (com solucionar el tema de l’autonomia i dels deures a casa) no són compartides. S’ha intentat esbrinar perquè aquest grup de professorat mostra desconfiança? Potser és perquè no s’han creat contextos de col•laboració comuns? O perquè no s’han definit els objectius amb claredat? O perquè no hi ha hagut una estructura de participació adequada?
Hola Gemma, quan parlo de què hi ha alguns professors que no confien gaire amb el positiu que ens pot oferir l'escola de pares en relació als bons resultats acadèmics dels nostres alumnes, està basat en resultats hipotètics o fruit d'altres experiències. Els resultats és veuran més envant,pel que fa el meu projecte és massa jove com per tenir resultats feacients. Referent als indicadors d'avaluació, cada tutor ha d'observar dins l'aula si es van produint els canvis per petits que siguin a través de l'observació i ha d'haver un traspàs d'informació amb tots els membres que formen l'equip de l'escola de pares. El que està clar és que si vols que un projecte funcioni hi has de creure, el que ens farà mantenir una actitud o una altra davant la feina. Pens que els que dubtin d'aquesta manera de fer feina és perquè tenen un altre punt de vista de les coses, una altra pedogogia i metodologia. (No hi estan encontra)
Hola Juana! només dir-te que em sembla genial el teu projecte perquè hi crec molt amb les escoles de pares i mares. Molta sort i ànims al centre que de ben segur que n'obtindran molt bons resultats.
JUANAMARI diu….
ResponEliminaASPECTES QUE CONDICIONEN EN MAJOR MESURA EL DESENVOLUPAMENT DEL MEU PROJECTE.
Des del meu punt de vista els aspectes que condicionen en major mesura el bon funcionament de l’escola de pares el podria resumir en dos: la llengua i el món laboral.
• La llengua vehicular del centre és el català i per alguns professionals això és una eina per justificar que no usin una altra llengua que no sigui aqueixa. Molts de mestres no volen fer l’esforç de parlar castellà quan es troben amb algun familiar que els costa entendre’ls. Tots els documents del centre o fulls informatius surten només en català (quan han de sortir en ambdues llengües per ser una comunitat bilingüe), per la qual cosa la informació no arriba com voldríem a les famílies.
• Les absències de les famílies a les tertúlies venen, la majoria, condicionades pels horaris laborals, ja que estam ubicats a un centre de costa on la majoria de pares i mares es dediquen a l’hoteleria i construcció.
Segons estudi empírics la sensibilitat, estabilitat i consistència són els tres indicadors de qualitat de les pràctiques educatives familiars i per a mi la que més manca és la sensibilitat per part d’un grup de mestres.
La comunicació és la base de l’èxit en aquest projecte.
COM ES PODEN MILLORAR ELS CONDICIONANTS FENT EVIDENTS ALGUNA DE LES OPORTUNITATS ANALITZADES
El més important és decidir el que garanteix millor en cada cas l’èxit de l’empresa educativa en els seus diferents nivells i pel que això diu ens hauríem de plantejar com podem millorar els condicionants fent evidents alguna de les oportunitats analitzades.
Des del meu punt de vista
• La llengua vehicular és pels continguts acadèmics i de relació entre professors i alumnes, no pels pares. Aquests és un dels punts que des de la direcció del centre hauria de fer incidència a un claustre on es parli de l’escola de pares, a l’hora de fer-ne l’avaluació.
• Per llei quan vius a una comunitat bilingüe és obligatori que tots els documents que surtin d’institucions públiques ho facin en les dues llengües cooficials del territori. Són moltes, per no di la majoria, de famílies que ignoren aquest dret, per tant ningú reclama res. Hauria de ser iniciativa del centre complir-ho i sensibilitzar-se amb les famílies. Això si volem contribuir al bon funcionament del centre en el punt relació família-escola.
• Una proposta per ajudar a les famílies a conèixer la nostra llengua podria sortir bé de l’ajuntament o bé del centre. Per exemple des de l’ajuntament oferir més cursos de català per a no catalanoparlants i des del centre, des de la comissió d’escola de pares fer un recull de voluntaris de parla catalana de la comunitat educativa que volguessin ser tutors per un dia a la setmana d’aquelles persones que vulguin aprendre la llengua i veurer-se a un cafè, de compres... i parlar només amb català. (seria totalment gratuït i voluntari)
• Finalment referent a les absències (per feina) de les famílies a l’escola de pares hem d’intentar sempre que els arribi la informació, millor amb reunions individualitzades que s’ajustin en la mesura del possible a la seva disponibilitat.
• Intentar fer confiar amb aquest projecte als mestres més reacis. La millora manera serà a partir dels resultats.
Llegint la teva DAFO i tenint present el que comentes de la llengua voldria saber si l'AMPA té un pes significatiu en l'escola de Pares.
ResponEliminaHola Juana! Ja fa dies que vaig seguint el teu bloc amb molt d’interès. El tema de l’escola de pares i mares em va cridar l’atenció ja que defenso plenamente la necessitat de col•laboració l’escola i la família per afrontar l’educació dels seus fills/es.
ResponEliminaAbans de començar tinc alguns dubtes: qui assisteix en aquestes tertúlies? Qui/ns són els encarragats de dinamitzar l’escola de pares? Qui la financia? On tenen lloc les tertúlies? a l’escola? a fora el centre?
Veig que apuntes com un gran condicionant el tema de la llengua. Jo no sé si vaig equivocada o no però tinc entès que als centres de Catalunya s’utilitza el català com a llengua vehicular i de comuncació i que únicamente s’ha d’utilitzar el castellà amb les famílies nouvingudes en cas que no ens entenguin. Per tant, la meva proposta seria veure si el tant per cent de famílies que tenen problemes de comprensió amb la llengua catalana són nouvinguts o no. Sovint s’utilitza l’idioma com a recurs on agafar-se per a deixar d’assistir a reunions, xerrades… A l’escola on treballo ens hi hem trobat moltes vegades que et diuen que no venen perquè tampoc ho entendran però en canvi quan els proposes la possibilitat d’un traductor t’adonés que l’assistència és la mateixa.
I l’altra debilitat que és el fet que alguns professors no creguin en aquest projecte d’escola, podria ser per què els resultats són a llarg termini i busquin resultats immediats? És evident que aquest projecte exigeix la participació de tots en un esforç conjunt de construcció de contextos de col•laboració, és per això que el psicopedagog hauria de construir contextos d’intervenció que li permetessin col•laborar amb tots els agents educatius per aconseguir la intenció educativa.
També comentes com una amenaça la incompatibilitat horària de la majoria de famílies per assistir a les sessions, però en canvi, si no ho he entès malament al bloc sempre hi consta que hi ha un alt nivell de participació.
De totes maneres si la nostra intencionalitat educativa aposta per aconseguir un gran públic s’ha mirat de preguntar quin són els millors horaris? S’ha fet un buidat de propostes de dies i hores? Podria ser una possibilitat, no? I com és que les persones que no poden assistir ses’ls hi fa reunions individuals? No es tracta de fer una escola de pares on les diferents famílies puguin compartir punts de vista? Potser no t’he interpretat correctament.
El que destacaria com a fortalesa és el gran nombre de serveis humans amb els que compta el centre (TS de l’EOEP, psicòloga del SMOE, ..) per tal de tirar endavant aquest projecte, tot i que hi trobo a faltar la implicació de l’AMPA. Així com, la importància de la cultura de treball en equip per a prendre les decisions, almenys així m’ho ha semblat veure al llarg del bloc i la presa de decisions col•lectiva (pares i docents).
Juanamari diu.
ResponEliminaEnguany l’APIMA s,ha constituït amb nou personal i es troben en la fase d’adaptació i aprenentatge.
Fins ara hi ha hagut una bona participació i relació amb l’APIMA implicant-se en molts d’aspectes del centre (festes, material, decoració, fons...)
Les tertúlies es fan al centre mateix. La principal encarregada de dinamitzar-les és l’ESMOE, finançada i gestionada pel mateix centre, que a més amb els recursos humans de que disposa l’únic que passa és que s’aprofiten les eines, n o suposa cap despesa extraordinària.
També està implicat en gran mesura el TS de la seu d’ESMOEs. I qui hi participa si segueixes bé el meu diari de pràctiques, idò totes les persones que hi anomenen.
Pel que fa la llengua, la majoria de pares fa temps que són aquí i pot ser no han tengut la possibilitat o la necessitat de aprendre-la, per això es proposa a l’activitat d’ensenyar-les la llengua com ja explicat al meu comentari primer.
Pel que fan les entrevistes individual són necessàries per transmetre conixament de caire teòric, se'ls facilitat un recull del que hem tarctat, activitats i experiències profitoses.
ResponEliminaEl nostre objectiu el l'èxit d'aquest projecte perquè hi creim i s'hi ha de treballar de ple.
Hola Juana! continuant amb el seguiment del teu bloc i l'anàlisi de la teva DAFO crec que potser caldria destacar com a debilitat el fet que hi hagi diferents punts de vista sobre els bons resultats de l’escola de pares i mares entre el professorat, així com la desconfiança d’alguns mestres. Suposo que aquesta desconfiança fa referència a que no veuen clar aquests resultats.
ResponEliminaQuan es parla dels resultats no sé si ja s’ha donat la fase de seguiment i avaluació de la intervenció o bé són resultats intuïts o opinions personals. Es tractaria doncs, de proveir d’indicadors de canvi que donin compte de l’estat en què es troba la intervenció per poder assolir els objectius marcats.
Tal i com tu dius en el teu bloc, l’escola creu en aquest projecte i per tant, s’hi ha de treballar de ple, és per això que la implicació de tots hauria de ser la clau de l’èxit.
Potser podríem dir que ens trobem davant una situació educativa on el text generat pels diferents actors no és compartit del tot i potser el motiu pel qual no és compartit sigui que les expectatives de resolució sobre el problema (com solucionar el tema de l’autonomia i dels deures a casa) no són compartides. S’ha intentat esbrinar perquè aquest grup de professorat mostra desconfiança? Potser és perquè no s’han creat contextos de col•laboració comuns? O perquè no s’han definit els objectius amb claredat? O perquè no hi ha hagut una estructura de participació adequada?
Hola Gemma, quan parlo de què hi ha alguns professors que no confien gaire amb el positiu que ens pot oferir l'escola de pares en relació als bons resultats acadèmics dels nostres alumnes, està basat en resultats hipotètics o fruit d'altres experiències. Els resultats és veuran més envant,pel que fa el meu projecte és massa jove com per tenir resultats feacients.
ResponEliminaReferent als indicadors d'avaluació, cada tutor ha d'observar dins l'aula si es van produint els canvis per petits que siguin a través de l'observació i ha d'haver un traspàs d'informació amb tots els membres que formen l'equip de l'escola de pares.
El que està clar és que si vols que un projecte funcioni hi has de creure, el que ens farà mantenir una actitud o una altra davant la feina.
Pens que els que dubtin d'aquesta manera de fer feina és perquè tenen un altre punt de vista de les coses, una altra pedogogia i metodologia. (No hi estan encontra)
Hola Juana! només dir-te que em sembla genial el teu projecte perquè hi crec molt amb les escoles de pares i mares. Molta sort i ànims al centre que de ben segur que n'obtindran molt bons resultats.
ResponElimina