DILLUNS DIA 29/11 I DIMECRES DIA 1/12 (sessions d’1h cada una)

Aquests dos dies ens hem reunit amb les tutores d’Educació Infantil (3-4 i 5 anys) per organitzar les tertúlies que es faran amb els pares i mares dels seus alumnes.
El tema que tractarem serà “LIMITS ALS INFANTS”

DIVENDRES DIA 3/12 I DIVENDRES DIA 10/12 (sessions d’1h cada una)

Reunió amb els tutors de primer de primària i tercer de primària per programar les tertúlies corresponents al seu nivell. El tema que es tracta són els límits als infants. Com i quan.

DIMARTS 30/11, DIJOUS DIA 2/11, DIJOUS DIA 9/12 I DILLUNS 13/12 TERTÚLIES AMB ELS PARES D’INFANTIL I PRIMÀRIA PER TRACTAR EL TEMA DELS LIMITS ALS INFANTS. (sessions d’1:30 cada una)

TEMA: Els límits als infants

ASSISTENTS: les sessions que s’han abat dins el novembre han seguit assistint el mateixos pares i mares. Un cop començat desembre ha baixa una mica el número d’assistents ja que molts són de fora de l’illa i se’n van a estar amb les famílies (són viatges llarga la majoria per això en aquestes dades i ha un major absentisme tant de pares com d’alumnes)

LLOC: Sala polivalent.

PARTICIPANTS: SMOE, TS

PUNTS A TRACTAR:
L ‘objectivitat.
Oferir opcions.
Ser fermes.
Reforçar en positiu.
Explicar el perquè de les coses
Suggerir alternatives.
Ser consistents.
Desaprovar la conducta de l’infant, no a l’infant.
Controlar les emocions.

Aquest són els punts teoricopractics que s’han exposat a les tertúlies tant per infantil com per primària, ja que s’ha fet en línees generals.

A mode de recull algunes de les observacions que he enregistrat són:

Pel que fa el tema de l’objectivitat s’ha parlat de la importància que té indicar exactament el que volem del nostre fill, per exemple: “ara entrarem a l’esglèsia i has d’estar en silenci”. Molts de pares ja ho fan i d’altres et comenten:-estic tan fart de que sempre xerri que li dic “ara calla que si xerres et castigaré”
Explicam que els infants entendran millor les normes si ho feim de manera més concreta. Un límit ben especificat diu a un nin exactament el que ha d’estar fent.

Té una gran eficàcia oferir opcions a l’hora de que facin alguna cosa i no tant donar ordres. Els posam els exemples de que si volem que es donin un bany que puguin triar per exemple si prefereixen banyera o dutxa. En aquest punt coincideixen la majoria de pares que van sempre amb el temps just, que ho tenen tot organitzat i que no poden perdre temps en què l’infant pensi què vol o no. Se’ls explica que als principi suposa dedicar un temps perquè el seu fill s’haurà d’acostumar a prendre decisions que fins ara els venien donades i per una altra banda un cop aconseguit això s’estalvien moltes rabietes, negacions, potadetes... que això sí que els fa perdre temps.

Hem de ser fermes els límits es poden posar de dues manere: una estricta on l’infant ha de fer la resposta inmediatament, amb una ordre directe, amb una mirada i amb firmesa i una altra suau, suposa que els nins poden obeir o no. Un exemple de com donar una ordre estricta seria “ fes el teu llit ara mateix” i de com donar una ordre suau seria “per què no fas el teu llit ara?”

Quan volem corregir algun comportament es preferible que xerrem en positiu dient clarament el que volem com per exemple “xerra a poc a poc” que parlar en negatiu com per exemple “no xerris tan aviat”. Sempre és preferible dir-les el que han de fer i no el que no han de fer.

És molt important explicar el perquè de les coses als infants i que sàpiguen les conseqüències de determinats comportaments i no limitar-nos a dir-les no facis això o allò sense més explicacions.
He observat que una altre vegada són molts els pares que es seten identificats amb determinades conductes. És més facil que aprenguin a fer bé les coses si entenen les regles.
En tot moment es fa incidència que no es tracta de avaluar a ningú ni jutjar i molt menys com han de fer les coses només se’ls indica que cada un reflexioni.

Ses regles han de ser consistents, si els infants es colguen a una hora, ha de ser sempre a la mateixa hora (encara que algun dia es faci una excepció), si els canviam les rutines quan volguem aconseguir que es vagi a dormir a l’hora de sempre es resistirà.

Hem de desaprovar la conducta del nin, no al nin. Moltes de vagades quan mengen sense modals els poden dir “ets un porc”, estam desaprovant a l’infant i això li pot crear problemes d’autoestima, d’autoconcepte... li hauríem de dir “menja bé, com t’hem ensenyat”

Finalment hem parlat de les emocions i bàsicament deixar clar que sempre és preferible parlar “bajo la calma” que no quan estam o massa emocionats o massa enfadats perquè moltes de les coses que feim o deim després no es compleixen i perdem credibilitat davant els nostres fills. A més si estam molt enfadats probablement posarem un càstig desmesurat, incoherent amb la conducata de l’infant.