1.    Descripció del tema del projecte[1]

El cas surt de la demanda que fa la tutora d’un dels centres (Alcúdia) que pertanyen al EOEP d’Inca referent a un grup d’alumnes que presenten dificultats en lectoescriptura.

Els alumnes són del segon cicle de primària on es trobem tant en noves demandes com amb continuïtats (seguiments) del curs anterior on ja es detectà un retard en l’adquisició de la lecto-escriptura.

La intervenció afectarà a escola, família i alumne.

Els objectius que es pretenen assolir són:

Objectiu general:

v  Realitzar les corresponents avaluacions psicopedagògiques guiades per una teoria que ens indiqui quins processos posem en marxa quan llegim i escrivim, amb l’elaboració posterior de l’informe psicopedagògic a on s’inclouen les estratègies i intervencions a seguir a nivell de centre, aula i família.

Objectius específics:

v  Perfilar el diagnòstic i confirmar a on es donen les dificultats, si en la via fonològica (sublèxica) o a la visual (lèxica).

v  Determinar la intervenció més eficaç, adaptant-la a les capacitats i dificultats concretes de l’alumne.

Els instruments que s’utilitzaran per dur a terme la pràctica seran:

PROLEC: que ens servirà per avaluar el nivell o dificultats en lectura.

PROESC: que ens servirà per avaluar el nivell o dificultats en escriptura.

TALE: que ens servirà per avaluar el nivell o dificultat en lectoescriptura.

REVERSAL/BENDER: que ens servirà per avaluar el nivell en orientació espacial per saber el nivell de maduresa per al bon assoliment de la lectura i l’escriptura.

WISC/IV: que ens servirà per avaluar el quocient intel·lectual, a més d’analitzar la seva capacitat verbal, manipulativa, velocitat de processament i memòria de treball.

El producte que acabaré elaborant serà una intervenció psicopedagògica amb alumnes amb dificultats d’aprenentatge. Avaluació, diagnòstic, pautes d’actuació...

Les fases seran: identificar el problema, l’origen, les causes, si hi ha antecedents, recerca d’una definició conjunta tutor i psicopedagog (diagnòstic), recerca de solucions, acords i valoració.

Metodològicament em basaré en la investigació-acció seguint els quatre punts bàsics que s’anomenen l’espiral autoreflexiva:

–      Planificar les actuacions que s’han de portar a terme.

–      Actuar sobre la realitat a partir del disseny inicial.

–      Observar els efectes que s’han produït.

–      Analitzar i treure conclusions per a tornar a planificar i actuar novament: reorientació del procés.

El centre on es desenvoluparà la pràctica serà a  un EOEP que es troba situat al Sector educatiu que engloba tota la zona nord de l’illa.

L’equip està constituït per 12 psicopedagogs, 4 treballadors socials. Cada psicopedagog atén entre 3 i 5 centres depenent de si són preferents o no; cada treballador social atén entre 9 i 12 centres.

A la zona hi ha: un hospital, un centre d’educació especial i un centre de salut mental infantil i juvenil.

La psicopedagoga que em guiarà durant el procés de pràctiques , atén a 3 centres: CEIP S’Hort des Fassers, CEIP S’Albufera i CEIP Sa Porta des Moll, tots tres ubicats a la Zona d’Alcúdia.

2.    Supòsits teòrics del projecte.

L’àmbit d’intervenció serà: Educació escolar de 0 a 18 anys (l’avaluació psicopedagògica)

A les Balears, segons les Instruccions que ens marca la Conselleria i que estan basades en la ordre ministerial 12 de desembre de 1992 i la resolució de la Direcció general de renovació pedagògica de 30 d’abril de 1996 , l’orientació i assessorament psicopedagògic de suport especialitzat als centres es du a terme per:

-       Equips d’orientació educativa i psicopedagògica d’atenció primerenca (EAP, de 0-3 o de 0-6 anys)

-       Equips d’orientació educativa i psicopedagògica generals (EOEP, de 3 a 12)

-       Orientadors a centres de primària de 3 línies

-       Orientadors educatius a secundària

Per situar breument el cas específic que es planteja m’agradaria fer una citació de’n Samuel Kirk (un dels pares fundadors de les dificultats d’aprenentatge) del llibre “Educating Excepcional Children”:

“...he emprat el terme dificultats d’aprenentatge per descriure un grup de nois i noies que presenten alteracions en el desenvolupament del llenguatge, de la parla, de la lectura i de les habilitats comunicatives que s’hi associen, necessàries per a la interacció social...”

En aquest citació està breu i clarament especificada una de les realitats que ens trobem a les aules i que requereixen d’una bona avaluació psicopedagògica i d’un diagnòstic a partir del qual es podran detectar realment quines són les necessitat dels infants, per tant donar una resposta a les demandes i prendre les mesures necessàries per reduir al màxim les mancances de l’Infant.

De manera convergent, l’estudi dels lectors deficients indiquen l’existència de dos grups. Així, L. Siegel i E.B. Ryan (1989) han constat que la manera de definir els lectors deficients, que ho són tant en el reconeixement de les paraules com en la pobra capacitat de comprensió, condueixen a conclusions diferents sobre la naturalesa del seus problemes (el seu perfil cognitiu)

De la mateixa manera es troba necessari fer incidència sobre les diferents vies sobre les quals s’aprèn a llegir i a escriure, les quals són clau en les dificultats relacionades amb la lectura i l’escriptura:Teoria sobre el reconeixement de les paraules:

Segons Alegria (1984) per donar significat a lo llegit no tan sols s’ha de trobar el seu corresponent fonològic, sinó el seu significat: paraula i contingut semàntic, cosa que es realitza mitjançant l’accés al lèxic interior del propi individu. Proposa dues vies d’accés al llenguatge escrit:

1. Via directa o lèxica: parteix de la percepció global de la paraula per trobar el seu corresponent anagrama en el lèxic interior. Implica la interiorització prèvia de la paraula escrita. És l’equivalent a llegir per la vista. Requereix experiència prèvia o memorització, ja que només s’empra amb paraules familiars.
2. Via indirecta o fonològica: requereix l’anàlisi previ dels components fonètics de la paraula per accedir al lèxic interior. No implica la interiorització prèvia de la paraula escrita. Es transformen els fonemes en símbols gràfics, per tant, es basa en la descodificació grafema-fonema. És un procés de tipus seqüencial que permet llegir qualsevol tipus de paraula, encara que sigui de forma lenta i fragmentada. Permet desxifrar les paraules que ens són desconegudes.

Les dues vies han de ser operatives per tal que un lector/a pugui considerar-se competent; les dues vies s’activen a l’hora, encara que n’hi hagi una que sigui més ràpida, i ambdues s’han d’adquirir durant els processos d’aprenentatge.

Seguint aquesta línea s’ha de donar importànci a la “Teoria sobre l’adquisició” de n’Uta Frith que dóna per fet que les diferents etapes de l’adquisició de la lectura i de l’escriptura s’adquireixen en contextos de l’ús que els infants i els professors fan dels textos.

Una altra teoria a destacar seria aquella sobre les expectatives que es tenen de l’alumne: al 1969 Rosenthal i Jacobson duen a terme una investigació, coneguda com l’efecte pigmalion, de la que dedueixen que les expectatives del professor sobre el rendiment dels seus alumnes pot arribar a afectar el rendiment efectiu d’aquests. Jussim (1986) va fer una investigació més completa i global d’on distingeix tres fases en la influència d’aquestes expectatives:

1.    els professors desenvolupen expectatives sobre el rendiment dels alumnes basades en estereotips com són la reputació, proves, primeres impressions, etc., que poden veure’s confirmades o no al llarg del temps.

2.    els professors donen un tractament diferenciat als alumnes en funció de les expectatives creades inicialment.

3.    els alumnes reaccionen al tractament educatiu mitjançant una major o menor atenció, cooperació, esforç, etc., cosa que acaba confirmant l’expectativa inicial del professor.

Aquestes Teories relacionades amb les expectatives són d’importància dins l’avaluació psicopedagògica, sobre tot en quant a l’assessorament i el retorn d’informació, especialment en casos a on s’hagi de treballar l’autoestima.

3.    Raons de la seva tria, interès i prospectiva

La raó d’haver triat aquest àmbit d’intervenció és la importància que té la detecció de necessitats i fer-ne un bon diagnòstic tant en relació als centres, entorn sociocultural com als alumnes i així donar respostes el més adients possibles a les demandes del tutors perquè puguin aplicar les metodologies més adequades als seus alumnes afavorint el rendiment escolar dels infants que mostren dificultats d’aprenentatge.

Avui en dia ens trobem que la realitat de les aules és molt complexa, variada... i si volem una escola inclusiva en detriment d’una escola exclusiva hem de conèixer bé els infants per respondre a les seves necessitats

4.    Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.

L’equip d’orientació educativa i psicopedagògica, el treballador social i orientadora són els agents educatius, a on la seva funció professional és fer les avaluacions psicopedagògiques als alumnes, els tutors dels quals han sol·licitat i proporcionar eines educatives i estratègies d’aprenentatge als professors i a les famílies tan a nivell de grup com individual.

La finalitat és minimitzar el més aviat possible les dificultats d’aprenentatge que mostren els alumnes per així acostar-se al nivell de la resta el més aviat possible.

El nivell de la pràctica educativa és el segon cicle de primària.

Dins aquesta finalitat i funció podem trobar els següents objectius:

• Donar suport als tutors com a resposta a les demandes que requereixen la intervenció de l’EOEP
• Col·laborar des de l’equip de suport en la informació proporcionada als pares i mares d’alumnes amb els quals s’ha intervingut

---